La botiga del riu, agrobotiga de les Terres de l'Ebre
 
 
Si amb alguna cosa ens hem especialitzat no hi ha cap dubte que el vermut és una dels nostres productes que tenim i una de les icones de la nostra terrassa a la botiga. Pensem que el vermut ha tornat a ser no només el nom que se li dóna a la beguda, si no tot el que envolta aquesta beguda, tant el lloc, amb qui ho compartim i amb què ho compartim.
 
De l'any 2001, any en què vam obrir la primera tenda especialitzada en productes de les Terres de l'Ebre fins el dia d'avui no hi ha dubte que el que ens ha donat més renom és no només la venda dels nostres productes totalment de km0, sinó creure amb un espai com és la vora del riu de la nostra població d'Amposta, i com no, donant-li rellevància a la terrassa per gaudir dels bons vermuts, cosa que gràcies a la resposta de la gent ens va portar a obrir un altre nou establiment a un dels llocs més emblemàtics del Delta de l'Ebre, Poble Nou. Per tant, una de les coses pensem que imprescindibles per fer un bon vermut és estar en un lloc encantador, natural, i com no, amb un bon vermut de collons!.
 
La següent fase pensem que és la d'oferir una àmplia varietat en vermuts de la terra, seguint com sempre amb la mateixa línia de productes de la terra, tant en venda com degustació a les terrasses exteriors, perquè pensem que cada persona té un paladar diferent, i per tant, intentem oferir una carta de vermuts amplia amb gustos i sabors diferents i el personal format per tal de poder aconsellar en cas necessari amb qualsevol suggeriment.
 
Anem per feina, amb llimona o taronja?. Normalment servim sempre els vermuts negres o rojos amb taronja, ja que pensem que al vermut li dóna un toc de dolçor, cosa que la llima és més àcida a l'igual que molts vermuts, per tant posar-li llima no trenquem cap estereotip, simplement és afegir un toc de les notes que no sol tenir el vermut, un petit toc de dolçor.
 
La llimona la fem servir sempre amb vermuts blancs o rosats, tot i que per a gustos colors, i per tant és una recomanació. Això sí, una de les coses essencials, servir-lo fred i amb gel, ja que al ser una beguda que la bevem quan fa bon temps, intentarem sempre treure'l fresc, i amb dos gels mitjans, no grans, evitarem poder mantenir una conversació i mantenir el vermut a la temperatura ideal, però atenció, quan diem fred no vol dir directament del congelador, ja que servir-lo molt fred perdrà la seva característica de gust d'herbes aromàtiques, ingredient principal del vermut.
 
Indispensable, el palillo típic amb dos olives rellenes d'anxova, on evidentment podríem triar i remenar tipus d'olives, si teniu costum de fer el vermut acabareu per trobar la vostra oliva perfecta per al vostre vermut.
 
Quin tipus de vermut?, aquí és on entra la nostra feina a les terrasses, dintre l'àmplia varietat que tenim a la nostra carta de vermuts podreu trobar vermuts més florals, negres amb tocs suaus de vainilla, el típic i conegut Rapitenc, vermuts secs amb tocs a cítrics per a fer-los més bevibles, vermuts rosats amb tocs dolços de caramel i vermuts blancs que res tenen a veure amb el popular vermut Martini que coneixem, tots ells vermuts elaborats a casa nostra i de km0, fins i tot vermuts secs per fer un gintònic ideal, però al que anem.
 
Amb sifó o sense?, pregunta del milió. Antigament a la nostra zona per allargar el vermut li posàvem una mica de sifó, amb el nostre cas evitem posar-li als vermuts negres, blancs, rosats i secs amb una elaborada fermentació d'herbes, i el posem sobre la taula per si algú se'l vol posar amb vermuts menys elaborats, vermuts aromatitzats o vermuts que no són tan florals. Pensem que posar-li no és un desgavell, per tant, si el client ens ho diu evidentment se'l posa al seu gust, ja que fins i tot a la nostra zona un vermut sense sifó es pot considerar de vegades un vermut a mitges.
 
Amb què ho acompanyem?, evidentment les conserves és el producte estrella, aquí evitarem dir el nostre secret, ja que amb això hem arribat a ser sibarites, n'hem tastat centenars de conserves diferents, tamanys, sabors etc, etc, però tenim el nostre "mejilló ideal", tant en mida com amb gust, com també els "berberechos" amb la seva mida exacta, evitant mides petites que ens porten poc sabor i que fins i tot se'ns fa difícil agafar-lo amb una forquilla petita, errooor!. Nosaltres, i com de ben segur ja coneixent tots els nostres clients, l'acompanyem amb un variat, una llauna amb "mejillons", "berberechos", navajes, olives rellenes i anxova de la mar del Delta de l'Ebre, en alguns llocs li diuen una barreja, que de fet és un mix de conserves servit amb una mateixa llauna per anar picotejant.
 
Evidentment, i sabent que el vermut és una beguda que ens farà venir la gana, també podrem acompanyar-lo amb una tapa més elaborada, com croquetes de carn d'olla, polp amb una bona picada, calamars, bunyols de bacallà i altres platerets més que ens serviran com aperitiu abans d'un bon dinar.
 
I per últim, i quasi que indispensable, un vermut amb bona companyia i bona música o un bon llibre, el paradís!.
 
La botiga del riu 
 
 
 
 
 
El coneixement és el que ens permet ser creatius a la cuina, per això en aquest article anem a parlar-vos d'un ingredient molt comú a la nostra botiga, l'arròs, un univers per descobrir.
 
Primer de tot hem de tenir en compte que al nostre territori es conrea el grà d'arròs rodó i perlat majoritàriament, encara que en els últims anys a anat augmentant les varietats proporcionalment a les nostres costums culinàries i incorporant nous arrossos llargs o semi-llargs.
 
En principi hauríem de diferenciar els paquets d'arròs amb els de les grans superfícies, ja que per regla general no ens ofereixen un ventall de varietats ampli, sobretot monovarietals, amb això volem dir que dins dels paquets, i per abaratir els preus dels paquets contenen diferents varietats i un alt percentatge de grans trencats, i això és una de les causes per la qual cosa a l'hora de la cocció l'arròs ens pot quedar una mica pastós, mentre que els grans trencats tindran una cocció molt abans que els sencers, quan estem finalitzant la cocció i els grans sencers estiguin més o menys en el seu punt de cocció, els trencats estaran pastosos, i per tant tindran un sobrecocció.
 
En aquest post parlem dels arrossos que tenim a la nostra botiga, per tant les instruccions estan escrites sota criteris d'arrossos que venem a la botiga del riu. També haurem de tenir en compte que el 100% dels grans d'un envàs siguin de la mateixa varietat en el seu conjunt, ja que cada varietat té el seu punt de cocció diferent i això també influeix a la cocció i finalització. Cada varietat d'arròs té el seu punt de cocció, similar, però moltes vegades pot variar entre uns 3 o 4 minuts d'una varietat a una altra, per la qual cosa tindríem el mateix problema que amb paquets de gran percentatge de grans trencats, ens quedaria pastós i mala textura en gran part dels grans.
 
És pel comentat anteriorment que abans de comprar arròs ens fixarem en dues coses principals, que sigui extra, la qual cosa ens indica que hi pot haver diferents varietats juntes però tenen un baix percentatge de grans trencats, i això ja ens facilita aconseguir un bon final, i l'altra és que sigui monovarietal, és a dir, que contingui només una mateixa varietat, cosa que per a això sempre solem acabar en una botiga especialitzada o comerç petit, que seria el nostre cas.
 
Un cop tinguem clar el tema d'arrossos monovarietals i categoria extra escollirem la varietat que s'adapti millor al tipus d'arròs que ens vingui de gust cuinar en el seu moment, pel que a continuació detallem les varietats que tenim a la nostra botiga, totes elles conreades i elaborades al Delta de l'Ebre.
 
Varietat Marisma, Montsianell o bahia
 
Aquestes varietats tenen una gran capacitat d'absorció de sabors, de manera que és un arròs ideal per cuinar arrossos caldosos o paella. Tenen una cocció aproximada entre 14/16 minuts, i aconsellem treure-ho abans de la seva cocció perfecta, per seguidament treure-ho del foc i posar-lo en repòs durant uns 5 minuts, ja que si apaguem el foc just en el punt de cocció exacte, i ho deixem en repòs diversos minuts pot ser que se'ns passi, per això aconsellem llevar-ho de foc uns dos minuts abans de la seva cocció ideal, i al cap de 5 minuts màxim el servirem al punt. Aquesta diferencia la podreu trobar amb arrossos servits  primer a la taula, i els plats dels repetidors, arròs que es serveix passat aproximadament 15 minuts del primer plat i que la seva textura hi ha hauria fet un canvi per la seva alta temperatura encara que el tinguem fora del foc. 
 
Aquests són arrossos amb una proporció elevat de midó, de manera que absorbeixen bé i són bons transportadors de condiments. 
 
Varietat Carnaroli
 
L'arròs carnaroli, tot i ser un arròs de procedència Italiana és una varietat conreada al Delta de l'Ebre des de fa molts anys, és una varietat que està agafant molta fama a causa de la gran capacitat d'absorció gràcies al seu alt contingut en midó, concretament és un dels arrossos amb major contingut en amilosa (molècula del midó), aquesta molècula fa que el gra suport millor la cocció lenta, absorbeix molt de líquid i sabor, queda solt, i espes en cremositat amb el brou en què es cuina. És una varietat molt popular per als coneguts risottos, però són bons arrossos adaptables perfectament a aquest tipus d'arrossos més coneguts a la nostra zona com la popular paella de carn, peix o mixta, per tant el aconsellem tant per cuinar risottos com per a paelles, ja que guanya en cremositat, queda solt i no es passa tant com les varietats comentades anteriorment.
 
Varietat Bomba
 
L'arròs bomba és una arròs diferent tant amb el seu tamany com en la seva cocció i cultiu, és una mica més car que la resta de varietats, però hi ha una raó senzilla, mentre una varietat d'arròs convencional per un grà d'arròs produeix 300 grans aproximadament , la varietat bomba produeix uns 150 grans, per tant l'agricultor no ho faria per la seva escassa producció, però per ser un arròs molt apreciat actualment per la seva cocció resistent i que queden els seus grans solts se li paga més a l'hora de conrear-lo, si no fos així l'agricultor rarament optaria per aquesta varietat, que a més de ser poc productiu, és una planta caracterizada per la seva gran altura, el que en anys on faci molt de vent és un arròs que es tomba fàcilment al camp, el que a l'estar el camp ple d'aigua gairebé la major part de procés es malmet el grà i es pot  perdre una collita en diversos dies per inclemències meteorològiques adverses.
 
És un arròs de tamany petit, però cuinant va agafant la mateixa mida que els anteriors. En aquesta varietat hem de tenir en compte que és una varietat aconsellada per a arrossos secs com paella, i que és una varietat que no es passa pel seu baix contingut en midó, perquè ens fem una idea mes clara, seria el contrari als arrossos amb més midó com marisma, bahia, Montsianell o Carnaroli, però té molt més joc a l'hora de cocció, de manera que és una varietat ideal per a gent que li agradi un arròs sec, amb els grans solts, i sobretot, en cas de sobrants i escalfat al microones fins al dia següent és un dels pocs que segueixen conservant la seva textura. També són arrossos que a l'incrementar la seva mida haurem de tenir en compte que absorbeix més aigua o brou, en teoria una tassa més que en arrossos habituals, però en aquest cas passem el tema de cocció com a últim tema de la publicació.
 
Varietats Arodelta i Basmati
 
Tot i que aquests arrossos no són dels més populars a la nostra zona, fem esment perquè els tenim a la venda i, encara que petit, però hi ha un sector de gent que aprecia aquests tipus d'arrossos. És de gra llarg i fi, A la nostra botiga tenim la novetat cultivada i elaborada al Delta de l'Ebre anomenada Arodelta, un arròs llarg aromàtic pensat per a amanides, saltats o com acompanyaments, és semblant com el basmati ja que desprèn una aroma floral quan es cuina, però amb nostre cas es diferencia per ser arròs ecològic catalogat per la CCPAE, que és l'organisme oficial que certifica els productes 100% ecològics.
 
En el nostre cas tenim a la venda l'arròs Arodelta integral, un arròs que ens ha sorprès molt pel seu gran sabor tot i no ser arrossos d'aquestes característiques , això si, acompanyant-lo amb condiment com un polsim d'all, pebre vermell, ceba, tomàquet i xampinyons. La cocció és més elevada a l'ésser integral, de manera que el fem bullir durant uns 20 minuts aproximadament evitant acabi la seva cocció exacta, per treure'l 5 minuts abans i fregir-lo amb els condiments comentats. Però a continuació aclarim el tema dels arrossos integrals, que també tenen la seva característica que hem de tenir en compte.
 
Arròs integral
 
Finalment i com a exemple general, tenim l'arròs integral, un arròs que no és una varietat en si, sinó que és un arròs igual que els anteriors però que a l'hora d'elaborar-lo un cop al molí té menys elaboració. Els arrossos integrals serien tots simplement traient-los la closca, però la major part d'ells es blanquegen, el que estaríem llevant-li per mig d'una fricció la primeres capes que té l'integral en el seu grà, o sigui què estaríem llevant la major part de fibra i vitamines que té un grà normal d'arròs integral. Perquè traiem la primera capa evitant que contingui aquestes propietats ?, és senzill, pel gust simplement. Els arrossos integrals i blancs tenen una gran diferència de gust i sabor, a més de la seva elevada cocció, ja que l'integral supera els 35 minuts, i el blanc és el que habitualment coneixem com a gust típic d'un arròs qualsevol. Per evitar tan llarga cocció a l'arròs integral aconsellem posar en remull el dia anterior l'arròs, a l'igual que fèiem amb molts cereals, abreujant gairebé a la meitat el temps de cocció. És un arròs per a acompanyament de plats o per fer un arròs amb verdures.
 
 
Arrossos per a sushi
 
En el nostre cas per fer sushi utilitzarem un arròs anomenat hoshi, conreat també el Delta de l'Ebre, tot i que si no tenim a mà arrossos com el hoshi o semblants com el minori o els anomenats fuji mai també sortiríem del pas amb un arròs bomba. Aquests arrossos, tot i que no tenen popularitat a la nostra zona, si que és cert que el seu consum a augmentat considerablement i s'ha posat de moda l'elaboració d'arrossos per cuinar el conegut sushi.
 
La recomanació principal és rentar l'arròs fins a sis o vuit vegades per eliminar el midó, la nostra tècnica pas a pas generalment ha estat posar l'arròs en un colador i esbandir fins que l'aigua sorti transparent, després ho deixem reposar uns 30 minuts.
 
Posem l'arròs i l'aigua (la mateixa quantitat d'arròs que d'aigua) en una olla i la tapem. L'olla ha de romandre tapada tot el temps de la cocció i el repòs. Posem el foc a l'màxim fins que bulli; en aquest moment baixem a el mínim i deixem coure aprox. 10 minuts. Apaguem el foc i deixem reposar, sempre tapat, per 10 minuts.
Una vegada que passats els 10 minuts de repòs, aboquem l'arròs sobre una safata, aboquem el hoshi i anem remenant amb una cullera poc a poc, per no trencar l'arròs. Mentre remenem anem ogixenant-lo per refredar l'arròs, fins portar-lo a temperatura ambient.
 
Coccions
 
El tema de coccions és m olt relatiu, pensem que pot resultar agosarat dir el temps que necessita un arròs per estar cuinat al seu punt, ja que pot variar segons el recipient en el qual es cuina, la quantitat de brou que tingui, la potència de foc, i altres possibilitats que poden fer variar els minuts amunt o avall. Així que us recomanem que sempre prengueu els temps com orientatius, és el vostre paladar el que definirà si l'arròs està al punt de cocció. Per regla general els arrossos caldosos o secs amb varietats com el marisma, badia o semblants tenen una cocció aproximada entre 14 i 16 minuts, i els arrossos de varietat bomba una cocció que ni sol passar dels 15, encara que tal com diem és el vostre paladar el que definirà si l'arròs està al punt de cocció, ja que d'això depenen moltes variables.
 
La botiga de l'riu, botiga especialitzada en arrossos de Delta de l'Ebre.
Foto: Jesús Llobat 
 

                                           

 

ORIGEN DE LA MEL

El néctar és la font principal de la qual s'origina la mel. És segregat per òrgans especialitzats de la planta, cridats nectarios, situats generalment en la base de la corol·la (nectarios florals) però en alguns casos col·locats en diverses parts (nectarios extraflorales).

Consisteix en una solució d'aigua i sucres, amb petites quantitats d'altres substàncies (aminoàcids, minerals, vitamines, àcids orgànics, enzims, olis essencials, etc.).

En l'activitat de recol·lecció, l'abella, per a efectuar una càrrega (40 mg), que representa tot just una gota, pot visitar unes poques o moltíssimes flors en cada viatge, romanent fidel a una sola espècie botànica. Quan té possibilitat, tria nectarios d'elevada concentració ensucrada i prefereix aquells que contenen, units a la sacarosa, els dos monosacàrids glucosa i fructosa.

¿LAS MELS NATURALS ES POSEN DURES?

Les mels no pasteurizadas tendeixen a posar-se dures a partir de 13ºC .
La mel no cristal·litza per sota dels 5°C ni per sobre dels 25°C. 
La solució aquesta en escalfar-la al bany maria de forma adequada per a tornar a licuar-la.

Com tot producte biològic complex, la mel està subjecta a alteracions de naturalesa química i biològica, que no disminuïxen el valor nutritiu i no deterioren les característiques organolépticas.

¿COM CONSERVAR LA MEL?

El sabor i aroma de la mel d'abella es degraden amb les altes temperatures. Per altes temperatures s'entén temperatures majors a l'ambient. Degut al fet que la seva viscositat disminuïx ràpidament a major temperatura, alguns processos d'envasat o barrejat l'escalfen per a facilitar el procés i retardar el temps de cristal·lització, perdent-se així parteix de les seves qualitats originals, canviant d'aroma i a un color mes fosc. La mel emmagatzemada en envasos segellats de vidre o acer inoxidable pot romandre estable per dècades. No obstant això, pot haver canvis, com ferse mes fosca i perdre el seu sabor i aroma. Atès que aquest és un procés que depèn de la temperatura vegem com és la més recomanable.

Les mels sense processar es poden conservar millor a temperatures menors de 10°C, encara que la temperatura ideal per a conservar-la llarg temps és sota els 0°C. Les baixes temperatures conserven millor el sabor, aroma i color.

La major part de les mels són supersaturadas respecte de la glucosa, cristal·litzant-se aquesta de manera espontània a temperatura ambient sota la forma de monohidrat de glucosa. La cristal·lització és mes ràpida entre els 11 i 15°C.

1. Comprar menys quantitat però més seguit, així sempre tindrà mel fresca.
2. Emmagatzemar a temperatures que retarden la cristal·lització: menors de 11°C.
3. Prevenir l'absorció de la humitat ambient i guardant-la en recipients tancats durant l'emmagatzematge.

La mel és altament estable respecte dels microorganismes a causa de la seva baixa activitat amb aigua, sota contingut d'humitat, sota pH i constituents antimicrobians.

 

 

¿QUANT TEMPS DURA LA MEL SENSE QUE S'ESPATLLI?
El temps de consum preferent són 2 anys. A partir d'aquests dos anys es pot consumir però pot haver perdut propietats organolépticas (color, sabor, etc), però es poden consumir, ben conservades han arribat fins a 14 anys en condicions de consum.

No és necessari arribar tan lluny 2 anys és més que suficient.

¿ENGREIXA LA MEL?

No, la mel per si mateixa no engreixa. Vam insistir que la sobrecàrrega o l'obesitat són conseqüència del conjunt de la dieta, no d'un aliment en particular. No obstant això, de la seva composició es deduïx que la mel és un aliment energètic, encara que existeixin altres aliments dolços amb intervals calorífics superiors.
Però la mel és un aliment que té unes propietats nutritives molt importants que la fan aconsellable en les dietes equilibrades: és font de sucres, sals minerals i vitamines que són aprofitats directament per l'organisme. Un adult pot ingerir fins a 500 grams al dia sense perill, però recorda que té 295 Kcal. per 100 grams. El que equivaldria a 1500 Calories aquests 500 grams. Un adult necessita un consum mig de 2200-2300 Kcal. (Calories) per dia. Això varia segons l'activitat i el sexe.

FÒSFOR

Per la seva riquesa en fòsfor, és aconsellable per als quals desenvolupen activitats intel·lectuals.

És útil i convenient per a tots, des de nens a ancians.

ANTISÈPTICA

Una propietat plenament reconeguda de la mel és el seu poder antisèptic, que unit al seu poder d'estovament, fan d'ella un excel·lent cicatrizante i protector de la pell, sent molt emprada tòpicament en cremades, ferides i esquerdes, amb excel·lents resultats. El poder antisèptic es deu, a part de l'alta concentració de sucres i del poder anti-microbià de certs àcids orgànics que posseïx.

BENEFICIS DAVANT ÚLCERES GÀSTRIQUES

El consum de mel reduïx la secreció d'àcids gàstrics. Proves realitzades en persones i animals van demostrar una taxa de restabliment del 80% de 600 úlceres gàstriques i en els exàmens radiològics es va observar que les úlceres van desaparèixer en un 59% dels casos.

 

LAXANT SUAU

Altra propietat terapèutica de la mel és el seu poder laxant suau. Els formularis recomanen preses de 2 a 3 cullerades soperas per via interna o bé de 50 a 100 grams en forma de ènemes (lavativas).

ALTRES BENEFICIS

Es considera, així mateix, relaxant i tònica, i en moltes ocasions s'utilitza per a combatre refredats i laringitis. És diurética. Augmenten la got-dilatació renal.

ELEMENTS ESSENCIALS

La mel posseïx la majoria dels elements minerals essencials per a l'organisme humà.

S'han trobat igualment en ella: magnesi, sofre, iode, clor, potasi, i un conjunt extraordinari de oligoelements essencials per a l'organisme tals com: manganès, silici, bor, crom, alumini, liti, níquel, plom, estany, titanio, zinc, cadmi. És curiós constatar un paral·lelisme quantitatiu de certes sals minerals entre la sang humana i la mel. Es troben xifres molt pròximes especialment en el que concerneix al magnesi.

COSMÈTICA

La mel també ha estat utilitzada des de sempre en cosmètica. El seu efecte emolient (que ablaneix) sobre la pell l'han fet matèria primera imprescindible en molts productes per al cabell, peus, mans, ulls, llavis, etc. i se sol emprar en sabons, xampú i pastes de dents.

PROPIETATS DE LAS DIFERENTS MELS

Les propietats de les mels més reconegudes i valorades per les seves característiques, per la medicina popular i naturalista, es poden concretar en:

Mel de romaní Afavoreix les funcions del fetge i està, sobretot, indicada en els casos de ascitis amb fetge . fetge inflamat, cirrosis e ictericia
Es un estimulante de probats resultatts per a combatre el cansament físic e intelectual.

Mel de farigola Antisèptica i augmenta l'energia i la força física. 
Activa les funcions intestinales i aquesta recomanada en costipats, bronquitis i rinitis. És eficaç en els casos de depressions.


Mel de Taronger, remineralizant d'ossos i ungles. Sedant lleuger. 
Efectes calmants en general. Antiespasmódica. 

Mel Alta Muntanya, De sabor dolç encara que amb una mica de tendència salada sol agradar molt als paladars més avançats. Gran contingut en ferro, destaquen per les seves propietats antianèmiques, i són molt útils en estats de fatiga i convalescència.

 

Mel de mil flors,  El seu color és molt variable, d'ambre clar a ambre fosc quan està líquida, i marró més o menys torrat un cop cristal·litzada. El seu sabor i aroma són intensos

 

Té fama de ser un bon digestiu, antisèptic, regenerant sanguini i cicatritzant. Trobareu a la venda la mel a l'apartat mels de la botiga del riu  

 

Abrir chat
1
¡Hola!
¿En qué podemos ayudarte?
Powered by